Articles General

Bon preu i Mercaplus

Es curiós, ben curiós, que l’arribada de Bon Preu i la requalificació dels terrenys de l’antiga Vives Vidal porti tanta cua. Els compartiments estancs de determinada societat igualadina, no necessàriament “la carca i de dretes” que alguns bategen amb les lletres ITV (Igualadins de Tota la Vida) s’han sacsejat perquè veuen en l’operació de la companyia d’Osona aquella mena de pessic en principi dolorós però que, en el fons, acaba produint un plaer diví. Un pessic que va per barris.
És per acabar agafant un atac de riure veure com l’oposició completa de l’Ajuntament -menys el PP, que en aquest tema diu que no és ni carn ni peix, punyeteros- es posa d’esquena a una inversió de 13 milions d’euros -una porrada de calés- a Igualada i cent llocs de treball directes, i a l’arribada d’una empresa 100% de capital català, quan a les xarxes socials, igualadins de tutti colori es desviuen per la notícia. Comentaris positius a dojo, gairebé en una proporció del 80%. I en totes les xarxes: Facebook, Twitter, Instagram… La Igualada Real aplaudeix una mesura amb tots els dits de les mans, però la Caverna Itevera s’exclama perquè algú ve a molestar la seva cadireta. Fa nosa. Emprenya.
Buff… passen els anys i no n’aprenem.
Encara recordo quan Mercaplus es va instal·lar a les Comes, l’any 1988. Als mitjans d’aquí arribaven les queixes dels llavors més jovenets ITV. La cadena francesa que va construir el primer hipermercat a Igualada era com Llucifer. Un desastre per a la ciutat. El final del comerç de casa. Els comunicats de la llavors Unió de Botiguers d’Igualada es repetien com l’all. Cada setmana. Mentrestant, molts d’ells corrien com llebres cap a les Comes per fer-se amb una de les botigues que l’empresa va obrir al costat del súper. Utilitzaven la premsa cada dia per criticar al “diable”, però per darrere pactaven amb ell… Això és cert com la llum que ens il·lumina.
Hauríem de començar a tenir consciència, amics, que les coses canvien. El món canvia. I sí, la nostra Igualada també. Millor dit, ja ha canviat. Però alguns es resisteixen a mantenir la caverneta. Els temps són difícils, sí, ho sé, però ho són per a tothom. Toca moure’s.
No sé si de debò tot això de Bon Preu és o no una jugadeta política, un vestit a mida, o una trabeta per a l’oposició per part de Marc Castells. Però si el poble té tant la paraula per segons què, també la deu tenir per això. I agrada, i molt. De manera que sigueu benvinguts i feu de debò Bon Preu!